Falset

Xiprer

Cupressus sempervirens

Nom científic: Cupressus sempervirens

Nom en castellà: Ciprés

Família: Cupressàcies

Orígen: Orient mitjà i regió mediterrània oriental

Destaca per la seva silueta allargada, estreta i punxeguda i pel seu color verd fosc. És el típic arbre que veiem sempre als cementiris del nostre país. Diuen que, potser, degut a la seva llarga vida i a la seva fusta incorruptible, que evoca l’infinit, l’eternitat. D’altres, creuen que pel fet que ajuden als morts a viatjar al més enllà de manera plaent. Fins i tot, alguns, més pràctics, comenten que és per que  la seva aroma foragita les rates i d’aquesta manera prevenir que es mengin els cadàvers.

On el trobem:

Els xiprers del cementiri són majestuosos, ben dreçats apuntant cap al cel. També hi ha un bon exemplar a la rotonda de la rambla del Tancat. Dos xiprers d’agulla donen la benvinguda a la plaça de Sant Jordi. I a les jardineres del carrer Vallmoreres es troba la varietat “totem”.

A les nostres terres el xiprer és símbol d’hospitalitat; plantat vora les masies era senyal d’acolliment.

En jardineria, el seu port alt i esvelt ens serveix per remarcar la silueta dels arbres veïns. També, acostumat a les podes radicals,  se’l pot modelar per formar tanques i retallar figures. I deixat a plena altura, pot exercir de tallavents per protegir conreus o a la ciutat  per fer de barrera sonora.