Falset

Alzina

Quercus ilex

Nom científic: Quercus ilex

Nom en castellà: Encina

Família: Fagàcies

Orígen: Litoral de la regió mediterrània

Arbre perennifoli, corpulent, de fins a 20 metres d’alçària, de capçada ampla i arrodonida, capaç de fer una ombra densa. L’escorça és fosca i clivellada. Té la fulla el·líptica o allargada, amb dents una mica espinoses, d’un verd fosc i brillant per sobre i verd clar per sota i recobert d’una borra fina, encara que hi ha una gran variabilitat tant en la mida com en les dents. Les flors masculines, groguenques, formen petits penjolls. El fruit és la gla que s’ha utilitzat sempre com a aliment per al bestiar.

On el trobem:

Al parc de la Sènia del Padró hi ha uns quants exemplars d’alzines, barrejats amb lledoners.

Arbre per excel·lència de la regió mediterrània, ofereix un aspecte semblant al llarg de tot l’any. Antigament fou considerat un arbre diví, consagrat a Júpiter i a Cíbele. És símbol de força i durabilitat. Existeix la creença que és l’arbre que més atrau els llamps.

La seva fusta s’ha utilitzat tradicionalment com a combustible i per a fer carbó. La fusta, densa i dura, també s’utilitza per a mobiliari, construcció i eines agrícoles. De la seva escorça s’extreuen tanins per adobar pells.